dilluns, 16 de juny del 2014

PUBLICITAT I CONTRAPUBICITAT

                                        toma un vaso de  cola -cao cada dia i te pondras muy fuerte

 
 
al negrito de africa lo tenian exclavizado  cultivando para que los ricos pudiesen beber cola-cao
 

dijous, 15 de maig del 2014

Narcis Oller

Cercau una imatge de l'escriptor.
Triau dues de les seves obres i cercau la imatge d'una de les portades dels llibres
.
 
 
 
 

dimarts, 18 de març del 2014

DON QUIJOTE DE LA MANCHA






ACTIVIDADES:

  • Busca la portada de la primera edición de Don Quijote de la Mancha.
  •  
  • Escribe un resumen del argumento de la novela.
  •  alonso quijanoes un  hidalgo es decir, un noble empobrecido de escala social baja, de unos cincuenta años, que vive en una aldea de la region de la mancha
      a comienzos del siglo XVII. Su afición es leer libros de caballería donde se narran aventuras fantásticas de caballeros, princesas, magos, castillos encantados… Se dedica a estos libros con tanta pasión que acaba perdiendo el contacto con la realidad y decide que él también puede emular a sus héroes de ficción.
    Recupera una armadura de sus antepasados y saca del establo a su viejo caballo, al que da el nombre de rocinante Como todo caballero necesita una dama, convierte el recuerdo de una campesina de la que estuvo enamorado en la hermosa dulcena de tablioso. Y a sí mismo se pone el nombre de  don quijote como el famoso caballero Lanzarote.
    Sale así al campo, con un aspecto ridículo, con la idea de realizar hazañas heroicas. Pero pronto comienzan los malentendidos con la realidad. Ve una posada y cree que es un castillo. Exige al dueño que lo arme caballero en una escena cómica e intenta rescatar a un joven pastor que está siendo azotado por su dueño. Ataca a unos mercaderes que se burlan de él pero es derribado y herido.
  • Encuentra los siguientes vídeos:
  •       adaptación infantil.
 


  •       película
 
  •       obra de teatro.
 
 

dijous, 6 de març del 2014

El rey carnestoltes y la Jaia corema

El rey carnestoltes, el rey del carnaval o el rey de la festa de carnavals es un personatge fictici carnavelesc el qual es el centre de les festes. cada any apareix els dissabtes sota l' aparenca de una persona o d' un animal 
 i llegeis el prego amb la qual s' inagura la celabracio

En el prego , el rey dona permis per passar- ho be sense limitacions: es el moment de ballar i despfilar disfressats. pero el caos i la belleria dura fins dimarts aquest dia la gent sa dona que tant desodre no es bo
En un judici public el rey es declarat culpable de tot lo succedit i se l' condena de mort. Despres de lletgir el seu tastament se l' crema el public. Apartir de la mitjant dels dimarts s' acaba la festa i comença la quaresma q es coneguda com sa jaia corema

dilluns, 3 de març del 2014

JACINT VERDAGUER

Ara mirau quina Auca més divertida sobre la vida i obra de Jacint Verdaguer:
http://www.auques.cat/tot.php?auca=verdaguer

ACTIVITAT
  • Cerca un retrat d'en Jacint Verdaguer:
  • Lloc i data de naixement i de mort:17 de maig de 1845(folgarolas),10 de juny  de 1902(barcelona)
  • L'Atlàntida i Canigó: les seves obres més importants. Digues quatre coses de cada una:
  • atlantida

TIRANT LO BLANC

Ara obrirem el següent enllaç i coneixereu l'apassionant història d'un gran cavaller:
http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/Presentaci%C3%93_TIRANT.pdf/304198050/Presentaci%C3%93_TIRANT.pdf

dilluns, 17 de febrer del 2014

EL SUBSTANTIU

GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU
http://www.slideshare.net/ventadorm/el-substantiu
http://blocs.cpnl.cat/dgava12/files/2012/11/substantiu_g%C3%A8nereinombre.pdf
http://gsuxangl.blogspot.com.es/2008/05/tema-8-els-substantius.html

http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl13/icl13.htm
ACTIVITATS:
Masculins i femenins que es formen a partir d'arrels diferents: activitats 2, 3, 4 i 5
Noms amb diferents significat segons el gènere: activitat 6
El nombre del substantiu: activitats 8, 9, 10

Activitats de síntesi: el gènere del nom i el nombre del nom (de l'activitat 12 a l'activitat  18)


http://usuaris.tinet.org/aragones/morfocat/masculins1.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G001.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G002.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G003.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G004.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM
 http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm

dijous, 13 de febrer del 2014

LES ENERGIES ALTERNATIVES

http://www.xtec.cat/~jherna24/7_energies%20alternatives.htm

Cerca una imatge i una breu informació sobre les següents energies alternatives:

  • Energia solar tèrmica:

  • La energía solar térmica consiste en el aprovechamiento del calor solar mediante el uso de paneles solares térmicos.
    De manera muy esquemática, el sistema de energía solar térmica funciona de la siguiente manera: el colector o panel solar capta los rayos del sol, absorbiendo de esta manera su energía en forma de calor, a través del panel solar hacemos pasar un fluido (normalmente agua) de manera que parte del calor absorbido por el panel es transferido a dicho fluido, el fluido eleva su temperatura y es almacenado o directamente llevado al punto de consumo.
    Las aplicaciones mas extendidas de esta tecnología son el calentamiento de agua sanitaria (ACS), la calefacción por suelo radiante y el precalentamiento de agua para procesos industriales.
  •  Energia solar fotovoltaica:
  • L'energia fotovoltaica és la transformació directa de la radiació solar en electricitat . Aquesta transformació es produeix en uns dispositius anomenats panells fotovoltaics . En els panells fotovoltaics , la radiació solar excita els electrons d'un dispositiu semiconductor generant una petita diferència de potencial . La connexió en sèrie d'aquests dispositius permet obtenir diferències de potencial gran.
    Encara que l'efecte fotovoltaic era conegut des del segle XIX , va ser en la dècada dels 50 , en plena cursa espacial , quan els panells fotovoltaics van començar a experimentar un important desenvolupament . Inicialment utilitzats per subministrar electricitat a satèl · lits geoestacionaris de comunicacions , avui dia constitueixen una tecnologia de generació elèctrica renovable .
    Una de les principals virtuts de la tecnologia fotovoltaica és el seu aspecte modular , podent-se construir des enormes plantes fotovoltaiques en sòl fins a petits panells per teulades .
  • Energia eòlica:
  •  L'energia eòlica és energia generada per la utilització del vent. Des de l'antiguitat, aquest tipus d'energia ha estat utilitzada per l'home, sobretot per impulsar embarcacions desenvolupar la navegació i en els molins de vent.
  • Biomassa:
  •  Biomassa és qualsevol fracció biodegradable de productes i residus d'origen biològic procedents d'activitats agràries i pesqueres (residus agrícoles i ramaders), de la silvicultura (residus forestals), així com la fracció orgànica dels residus industrials i municipals. Exemples d'això a Andalusia són: poda d'olivera i alzina, pinyol d'oliva i pinyolada, i closca de fruits secs

    Quan la biomassa es processa per a ús energètic esdevé un biocombustible, que pot ser sòlid (estella, pellets o petits cilindres de fusta triturada i premsada, pinyol d'oliva net, etc.), Líquid (biocarburants líquids, com biodièsel o bioetanol) o gasós (biogàs o gas de síntesi).

    El seu contingut energètic pot aprofitar-se a través de diferents processos de transformació per obtenir energia útil en les seves diverses formes: energia tèrmica (calor), electricitat o energia mecànica (biocarburants):
  • Geotermica:
  • L'energia geotèrmica és una energia renovable que aprofita la calor del subsòl per climatitzar i obtenir aigua calenta sanitària de forma ecològica. Encara que és una de les fonts d'energia renovable menys conegudes, els seus efectes són espectaculars d'admirar en la naturalesa. Segur que tots podem recordar imatges del volcà Etna a Sicília en plena erupció, hem provat alguna vegada els efectes relaxants de les aigües termals o admirat fumaroles i guèisers, com els del parc de Timanfaya a Lanzarote,
  • Maremotriu:
  •  El Funcionament d'aquestes centrals consisteix a construir una resclosa Tancant 1 badia, estuari o golf. Quan els maregis baixen o pugen fan Moure els turbines i aquestes generen energia mareomotriu.
    Per durar a Terme aquest sistema és necessita un lloc Geogràfic adequat i que els maregis tinguin una amplada mínima de 5 metres.

    Hi ha 2 Processos en aquest sistema:
    -Primer Procés: Les centrals mareomotrius aprofiten el desnivell de l'aigua per Produir energia.Quan és produeix el desnivell de alta mar, el Moviment de l'aigua que entra a la presa fa girar la turbina i AQUESTA genera energia.

dilluns, 10 de febrer del 2014

LA LITERATURA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

.-Cerca dues imatges de Joan Timoneda, autor de Flor d'enamorats, i cerca també un poema d'aquesta recopilació.











Joan timoneda.










 
NO HI HA AL MÓN MAJOR DOLOR...
 
No hi ha al món major dolor
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
desitjant perdre la vida
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
  ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-Cerca una imatge de Cristòfor Despuig.


 Cristòfor depuig.









--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- Cerca una imatge del Rector de Vallfogona i un dels seus poemes.












  
A UNA LATRINA QUE FÉU LO RECTOR EN LO HORT DE LA SUA RECTORIA

La Monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
essent papa Paulo quint.
En sa traça artificiosa
no pose lo maliciós
la llengua ab zel envejós,
perquè la tendrà merdosa.
Si per obres soberanes
són tinguts los mausoleus,
colossos i colosseus,
memòria de coses vanes,
ací mil culs retronant
faran memòria perfecta
de l'assalt de la Goleta
i victòria de Llepant.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
  • Cerca una imatge de Francesc Fontanella  i una de les seves obres teatrals i fes-ne una breu descripció.












A LA MORT DE NISE
  Oh, dures fletxes de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que, llevant-me les plomes amoroses,
deixau al cor les puntes més agudes!
Flames més eclipsades que vençudes,
aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses,
tenebroses, mortals, però volgudes.
Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida
que per alívio son dolor adora;
fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.
 
DESCRIPCIÓ: 

 Va sobre la mort de la seva primera dona, que per ell, ella era molt important i li va afectar  molt.

dilluns, 13 de gener del 2014

LA LÍRICA MEDIEVAL

JARCHA: ) es una breve composición lírica que constituía la parte final de un poema en árabe llamado moaxaja, típico de la Hispania musulmana.

1.
tanto amare tanto amare
habîb tanto amare
enfermeron olios nidios
e dolen tan male
¡Tanto amar, tanto amar,
amigo, tanto amar!
¡Enfermaron unos ojos brillantes
y duelen tan mal!

2.
ben yâ sahhârâ
alba quee stá kon bi-al-fogore
k(u)and bene bide amore
Ven, oh hechicero:
un alba que está con fogor
cuando viene pide amor. 
 CANTIGAS DE AMIGO: es un tipo de composición lírica que se desarrolla en el noroeste peninsular y tiene su origen en la poesía tradicional.

 1..Digades, filha, mia filha verida,                     
Por que tardastes na fontana fria?          
Os amores ei. -Digades, filha, mia filha verida,
Por que tardastes na fontana fria?
Os amores ei.
-Tardei, mia madre, na fontana fria:
Cervos do monte a augua volvian.
Os amores ei.
-Tardei, mia madre, na fontana fria:
Cervos do monte a augua volvian.
Os amores ei.
-Mentir, mia filha, mentir por amigo:
Nunca vi cervo que volvess o rio.
Os amores ei.
-Mentir, mia filha, mentir por amigo:
Nunca vi cervo que volvess o rio.
Os amores ei.

2. El-rey de Portugale
barcas mandou lavrare,
e lá iran nas barcas migo
mya filha e noss’ amigo.
El-rey portugueese
barcas mandou fazere,
e lá iran nas barcas migo
mya filha e noss’ amigo.
Barcas mandou lavrare
e no mar as deytare
e lá iran nas barcas migo
mya filha e noss’ amigo.
Barcas mandou fazere
e no mar as metere,
e lá iran nas barcas migo
mya filha e noss’ amigo

 VILLANCICOS: es una forma musical y poética en castellano y portugués, tradicional de España, Latinoamérica y Portugal, muy popular entre los siglos XV y XVIII.

1. Oy comamos y bebamos
y cantemos y folguemos
que mañana ayunaremos.
Por onrra de san Antruexo
paremonos oy bien anchos,
enbutamos estos panchos,
rrecalquemos el pellexo,
que costumbres de concejo
que todos oy nos jartemos,
que mañana ayunaremos.
Honremos a tan buen santo,
porque en hambre nos acorra,
comamos a calcaporra,
que mañana hay gran quebranto.
Comamos, bebamos tanto,
hasta que nos reventemos,
que mañana ayunaremos.
Bebe Bras, más tú, Beneyto,
beba Pidruelo y Llorente,
bebe tú primeramente,
quitarnos has deste preito.
En beber bien me deleyto,
daca, daca, beberemos,
que mañana ayunaremos.
Tomemos oy gasallado,
que manana viene la muerte,
bebamos, comamos huerte,
vamonos para el ganado,
no perderemos bocado,
que comiendo nos iremos,
que mañana ayunaremos
2.


Caballero, queráisme dejar,
que me dirán mal.
¡Oh qué mañanica, mañana ,
la mañana de San Juan,
cuando la niña y el caballero
ambos se iban a bañar!
Caballero, queráisme dejar,
que me dirán mal.
COPLAS DE JORGE MANRIQUE.
 

                    I
  Recuerde el alma dormida,
avive el seso e despierte
  contemplando
cómo se passa la vida,
cómo se viene la muerte
  tan callando;
  cuán presto se va el plazer,
cómo, después de acordado,
  da dolor;
cómo, a nuestro parescer,
cualquiere tiempo passado
  fue mejor.
                    II
  Pues si vemos lo presente
cómo en un punto s'es ido
  e acabado,
si juzgamos sabiamente,
daremos lo non venido
  por passado.
  Non se engañe nadi, no,
pensando que ha de durar
  lo que espera
más que duró lo que vio,
pues que todo ha de passar
  por tal manera.
                    III
  Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,

  qu'es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
  e consumir;
  allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
  e más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
  e los ricos.